Construction vs. Design

Publicado por · Deja un comentario 

I recently read a somewhat old essay by Scott Berkun, Why software sucks, and the discussion about Construction vs. Design left me thinking.

In essence, the Construction viewpoint starts from the small pieces and tries to build up a vision, whereas the Design process begins with a wide perspective and tries to find the pieces needed to fulfill it.

In some way I think that this can be compared greatly to Google and Apple, and maybe to Android and iOS. While Google has great tools and services for a quite large number of tasks, it lacks a grand vision and the interactions are sometimes complicated. Apple, on the other hand, begins with the user experience and slowly but steadily tries to accomplish it, although some features may be missing.

This is very idealistic, of course, but maybe the background is the fight between Engineering (we do it because we can) and Product Management (to complement the user experience we have to do it).

Personally I’m making the transition from Construction to Design, but now that I think of it I’m realizing that I started this journey some time ago.

¿Por qué no traducir los clásicos?

Publicado por · Deja un comentario 

Hoy estaba empezando a mirar por encima el cuarto volumen de TAOCP, cuando me he encontrado con la siguiente cita:

You shall seeke all day ere you finde them,
& when you have them, they are not worth the search.
BASSANIO, in The Merchant of Venice (Act I, Scene 1, Line 117)

He tenido una revelación (insight, que dicen en inglés). Y es que leer a Shakespeare puede ser agradable en castellano, pero hacerlo en la lengua original parece producirme las mismas sensaciones de rechazo como intentar digerir clásicos como “El Quijote”.

Así, que… ¿por qué no traducir los clásicos al castellano moderno? Es una de las grandes ventajas que tienen los lectores en lengua extranjera; aunque se pierdan matices resulta mucho más accesible, y me parece que a la larga resulta mejor.

La lectura en 2.011

Publicado por · Deja un comentario 

Ahora que acaba un año veo que sigo siendo un devorador de libros. En el 2.011 he leído unos pocos más libros que en el 2.010 (128 respecto a 125), y más o menos del mismo tamaño (al final he leído a Inés muchos tomos de Tintín, y como son cortitos hace que baje el promedio).

Tendría que separar los libros de verdad (44) de los cómics (el resto), pero me da pereza, y además también tienen ISBN, ¿no?. Pero he compensado libros realmente largos e incluso densos con otras cosas más ligeras y rápidas, y queda realmente cerca del objetivo real de 50 libros de verdad.

Para este año espero seguir en lo que parece el tope de lectura, y los posibles traslados de trabajo me permitirán seguir disfrutando de esas gloriosas dos horas de lectura en el Metro (esta vez, si todo va bien, sin transbordos).

Stanza 3.1 on an old iPhone 3G

Publicado por · 3 Comentarios 

I think that the very first application I installed on my old iPhone 3G was the Stanza e-book reader (please note that I link to the Wikipedia article and not to the application website – already non-existing – or to the iTunes App Store application – which may disappear at any moment).

It is a fantastic, fast, responsive and user-friendly e-book reader application mainly focused on the ePub format. However, it is dying.

Lee más de esta entrada

Un poema de Vicent Andrés Estellés

Publicado por · 1 Comentario 

A una etapa molt sensible de les nostres vides vàrem ser víctimes d’un robatori. En fer la denúncia a la comissaria dels Mossos de Les Corts vaig llegir a una placa un poema que em va emocionar molt.

De tant en tant m’he anat enrecordant d’ell, l’he anat buscant i finalment l’he trobat. Es diu “Assumiràs la veu d’un poble”, i l’autor és Vicent Andrés Estellés. Aquí el podeu trobar.

El fragment que vaig llegir a la comissaria era el següent:

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

Llevat de consideracions de si els cossos de seguretat han d’assumir la veu d’un poble o si han d’estar a les ordres d’ell, em sembla profundament inspirador. A continuació copio el poema complet, que sembla respondre a les situacions que s’han donat recentment.

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Podríem reflexionar si no és que els Mossos estan rebent les crítiques del poble al qual han de protegir. O és que el seu poble, en realitat, el composa la classe política?

Són temps complicats per a tothom i les respostes no són fàcils.