Un gran dÃa
Hoy es 11/11/11; un gran dÃa.
El sitio de Pablo Rodríguez Madroño
Hoy es 11/11/11; un gran dÃa.
Estamos de vuelta de la manifestación organizada por DRY. Hemos ido toda la familia y no hemos sido los únicos en tomar esa decisión: habÃa muchos niños de diferentes edades.
Sin embargo, nos ha quedado la sensación de que no ha sido masiva. No habÃa la impresión de que hubiera tantÃsima gente (que sà que habÃa, pero no era multitudinaria). Las cifras oficiales o extraoficiales lo acabarán confirmando o desmintiendo.
La novedad es que en esta ocasión la convocatoria ha sido global. Muchas ciudades de diferentes paÃses se han unido a la iniciativa. ¿Es esto el inicio de una revolución a escala global? ¿Escucharán los poderes la voz de la calle? Está claro que hay una necesidad de cambio, y hay dos formas de hacerlo: evolución del propio sistema o revolución por un agente externo. ¿Dónde estamos y adónde vamos?
Me impresiona que la sociedad norteamericana se haya comenzado a mover, aunque tienen muchos obstáculos por delante. Personalmente encuentro sobrecogedores estos testimonios que prueban que no todo reluce en el paÃs de las oportunidades. Opiniones de expertos van en la misma lÃnea.
¿Qué ocurrirá? Estamos en una época verdaderamente emocionante en todos los aspectos.
A una etapa molt sensible de les nostres vides và rem ser vÃctimes d’un robatori. En fer la denúncia a la comissaria dels Mossos de Les Corts vaig llegir a una placa un poema que em va emocionar molt.
De tant en tant m’he anat enrecordant d’ell, l’he anat buscant i finalment l’he trobat. Es diu «Assumirà s la veu d’un poble», i l’autor és Vicent Andrés Estellés. Aquà el podeu trobar.
El fragment que vaig llegir a la comissaria era el següent:
Assumirà s la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i serà s, per a sempre, poble,
i patirà s, i esperarà s,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
Llevat de consideracions de si els cossos de seguretat han d’assumir la veu d’un poble o si han d’estar a les ordres d’ell, em sembla profundament inspirador. A continuació copio el poema complet, que sembla respondre a les situacions que s’han donat recentment.
Assumirà s la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i serà s, per a sempre, poble,
i patirà s, i esperarà s,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixarà s de comptar les sÃl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà , però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
PodrÃem reflexionar si no és que els Mossos estan rebent les crÃtiques del poble al qual han de protegir. O és que el seu poble, en realitat, el composa la classe polÃtica?
Són temps complicats per a tothom i les respostes no són fà cils.
El pasado 15 de Mayo pareció como si la gente despertara de un silencioso letargo. He aquà algunas fotos de diversos momentos relacionados con este movimiento.
El otro dÃa recogimos una cesta con los frutos de verano del huerto de la casita de la montaña de Sant Cugat:
Estaba todo delicioso.