Three (self-made) tools for Product Management

Publicado por · Deja un comentario 

In a previous life I had the chance of starting from scratch the company’s Software Product Management department. I was able to define the processes and choose the tools to manage them. Although there are great pieces of software out there than can be extremely helpful, it is also certain that they come with a cost.

I would like to share here three of these self-made tools. I do not mean to be exhaustive and cover the whole product lifecycle, but to illustrate that you can do great things with as little resources as a spreadsheet.

Product portfolio risk analysis

In order to balance the different product development initiatives and help top management decide which ones to pursue, I adapted the Risk Matrix of George Day (originally published in the Harvard Business Review). In this matrix, market uncertainty is assessed in the horizontal axis, while product and technology risks are measured in the vertical axis. The initiatives to be evaluated are charted and fall into empirical risk regions that evaluate the chances of failure.

In this case the portfolio is quite balanced with a low-risk Product 1, two incremental developments (Products 2 & 5), a risky Product 4 and a highly innovative Product 3. In a single chart the characterization of each product in the portfolio can be assessed, as well as the risks that demand management attention.

Product portfolio lifecyle analysis

This tool allows seeing where in the lifecycle stage a given product is, if and when to expect a new release, and the product versioning policy. There are vertical swimlanes for each stage of the product lifecyle (in my case these were Proposal, Definition, Development, and Launch, but they could be adapted to any other set of stages, for instance to include Retirement). Each version of the product is then located in its corresponding swimlane, and even moved inside it to reflect stage maturity. From the previous chart a synthetic risk measure can be calculated and is used to locate the products in the vertical axis.

In the example, Product 2 is in active development, a new version of Product 1 has been recently launched and the following one is being defined, Product 3 is about to begin the development of a pilot as the phase 1 is nearing maturity, and Products 4 & 5 are awaiting definition – or a sponsor.

Product portfolio roadmap

The final tool is a simple Gantt diagram to show product releases over time. Alongside with a feature list by release, it is a powerful way to define product portfolio roadmaps.

Here we can see that Product 2 has a faster release cycle than Product 1. Also, development for Products 3 & 4 is frozen, probably because they are waiting for a sponsor.


I hope these three tools are useful for a starting Product Manager. Very simple resources and a little bit of creativity can go a long way to support your Product Management process, and you just have to apply them consistently to help you succeed.

Three insights

Publicado por · Deja un comentario 

I would like to share three insights that have lately become a kind of guiding principles for my work on product/project management on analytics:

  • Make it work, make it right, make it fast
  • Separation of compute and storage
  • Agile is not the same as fast

Make it work, make it right, make it fast

I first knew about this principle in a guide to data science job interviewing. Later on I read about its many interpretations in the mother of all wikis. The meaning for me is as follows.

Firstly write the skeleton of the algorithm, program or thing you are trying to build. Just the basics, with no real functionality, just to ensure that it compiles, runs or executes. Then write the logic in a simple, naive way, but that yields the correct answer. Finally try to improve on speed, space or any other critical performance parameter.

Apart from being in line with the avoidance of premature optimization, this way of operating helps in reducing uncertainty, building confidence, and showing early results.

Separation of compute and storage

Recently I read an ebook titled Creating a Data-Driven Enterprise with DataOps, and this principle appeared in a chapter about Cloud Architecture. Although initially it seemed counterintuitive, the more thought I poured into the concept the more sense it made.

In the cloud, storage and processing are decoupled, and the former is cheap and permanent while the latter is ephemeral and expensive. Compare this to on-premise analytics where both are coupled, permanent and limited.

The impact that this principle has had on me has been profound, even considering how recently I have discovered it, and it has helped me design, implement, and communicate analytical architectures in a convincing manner.

Agile does not mean faster

I have recently discovered the deeply rooted misconception that being agile means giving up on preparation and alignment of stakeholders, and just hoping that every problem will sort out itself during the process of development. This is utterly wrong.

The Agile Manifesto does not mention fast development a single time. Moreover, there are other references that explicitly state that agile does not equate to fast.

In my experience, an agile framework introduces routines and discussion environments where new requirements and feedback from users can be introduced in the scope of the project or product, faults can be detected earlier, and a valid outcome is ready at the end of a sprint. This, however, comes with an associated cost in time and coordination. Agile methods will make reacting to changes easier, but they will not replace preparation before starting a project, and they are not, by any means, an excuse to cherry-picking features to boost in the middle of a sprint for the sake of showing them off in a committee.

In the long run, being agile will mean being faster. This will be caused by hitting the mark more frequently, not by making individual projects faster. As a matter of fact, less projects are expected to be run with a higher level of resources. At the individual project level this is clearly slower and more expensive, but at the project portfolio or the product levels it completely makes sense, if the required time for the methodology to provide results is allowed.


These three insights have become guiding principles in my endeavors in software development, and they help me make decisions and structure my work. I am always open to improve and learn from others, so… what are your guiding principles?

Un poema de Vicent Andrés Estellés

Publicado por · 1 Comentario 

A una etapa molt sensible de les nostres vides vàrem ser víctimes d’un robatori. En fer la denúncia a la comissaria dels Mossos de Les Corts vaig llegir a una placa un poema que em va emocionar molt.

De tant en tant m’he anat enrecordant d’ell, l’he anat buscant i finalment l’he trobat. Es diu «Assumiràs la veu d’un poble», i l’autor és Vicent Andrés Estellés. Aquí el podeu trobar.

El fragment que vaig llegir a la comissaria era el següent:

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

Llevat de consideracions de si els cossos de seguretat han d’assumir la veu d’un poble o si han d’estar a les ordres d’ell, em sembla profundament inspirador. A continuació copio el poema complet, que sembla respondre a les situacions que s’han donat recentment.

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Podríem reflexionar si no és que els Mossos estan rebent les crítiques del poble al qual han de protegir. O és que el seu poble, en realitat, el composa la classe política?

Són temps complicats per a tothom i les respostes no són fàcils.

Com visc la xarxa?

Publicado por · 2 Comentarios 

A petició de la Bernadette, vaig a explicar una mica com visc la xarxa social i 2.0.

El meu punt de vista és el d’un tecnòleg i no tant el d’un usuari. Normalment he descobert les eines socials molt més abans que tinguessin un ús massiu, i crec que en general no les estic utilitzant al màxim perquè el meu cercle de coneguts no és tan friki com jo, i quan ells arriben jo ja estic provant coses noves.

Per a mi el 2.0 representa un concepte de caire sobretot tecnològic: AJAX, web dinàmica… encara que reconec la vessant social: tags, crowdsourcing… Els rumors que es comencen a sentir de la web 3.0 (web semàntica) no em fan pensar que triomfarà com va fer la web 2.0: els conceptes i el coneixement no són classificables ontològicament ni semàntica, sinó que s’adeqüen més a la flexibilitat del tagging i les folksonomies. Crec que és sobretot per això que ha triomfat la web social.

He viscut amb molta emoció el descobriment de que pots reprendre el contacte amb vells coneguts gràcies a les xarxes socials. Això és molt interessant per a gent com jo que ha viscut en llocs diferents i coneix gent de molts llocs. Retrobar la gent va a salts: un dia cerco algú perquè me’n recordo d’ell i de cop veig els seus contactes i trobo de retruc molta més gent.

He tingut (i segueixo tenint) algun moment de crisi quan veig que és impossible estar al dia de tots els avenços, les noves propostes i les noves xarxes. M’hi hauria de dedicar tot el dia!

No hauria dit mai que Facebook tingués l’èxit que està tenint. La primera vegada que vaig sentir a parlar de Facebook va ser cap el 2.004 o el 2.005, i recordo que volia fer-me un compte però l’accés encara era molt restringit. Quan el van obrir me’n vaig fer un, però no podia contactar amb ningú que conegués! Ara, però, pràcticament tothom hi és, i qui no vol ser-hi (cosa totalment lícita) apareix com una espècie estranya d’eremita.

Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que està universalitzant i facilitant la incorporació de molta gent que no s’atrevia amb coses com el correu electrònic, tenir un espai a Internet, pujar-hi fotos… I veig que cada cop més gent té més facilitats per a generar més informació (qualsevol pot escriure un blog, penjar les seves fotos…)

Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria que no s’agobiés i que anés de mica en mica. Que fes una petita passa cada dia, o cada setmana, però sense aturar-se ni anar enrere. I que provi primer d’interactuar amb gent de la seva confiança: fills, germans, …

Tenim la sort de viure una època molt excitant en la que tot avança molt ràpidament, de forma que en poc temps estem veien una revolució en tots els aspectes de la societat. Aprofitem-ho!

Castellano y catalán

Publicado por · Deja un comentario 

Inés tiene un poco de lío con el castellano y el catalán: en casa hablamos el primero, y en la guardería se habla el segundo.

Hoy a la hora de la cena le explicábamos que maíz se dice blat de moro en catalán, pero ella insistía en llamarlo maíz. Y cuando le hemos dicho que acabara la expresión blat de … nos ha mirado y nos ha dicho maíz de Inés.

Bueno, le hemos dicho al señor Moro que no le quite su maíz a Inés, pero sólo cuando hemos parado de reírnos a carcajadas.